Arguments “imbcils” per defensar postures conservadores

Sembla que s’està posant de moda això de l’ultra-escepticisme cintific. Convertint una, molt, sana pràctica en quelcom entorpidor.
Un exemple el trobem en dos articles que s’han publicat recentment a la web que tracten sobre la possibilitat, o no, dels viatges interestel·lars i la presncia de vida, o no (xD), en d’altres planetes.
El primer article, sobre els viatges interestel·lars tracta sobre la impossibilitat d’aquestos degut a la quantitat enorme d’energia que cal per a realitzar-los. I és cert, cal una quantitat enorme d’energia, quelcom com ara l’energia elctrica que consumeix tot el planeta durant 5 dies per enviar una càpsula de la massa d’un Volvo V70 a Proxima Centauri.
Una barbaritat, oi? Però un impossible com diu l’article? El cert és que no. Tenim exemples com el de la màquina Z, que produeix de l’ordre de la meitat d’aquesta quantitat d’energia o el futur ITER que promet superar-la. Lluny estem encara d’obtenir-ne usos pràctics d’aquestes dues aproximacions a l’energia de fusió (aprox. 20 anys) però estem molt, però molt, més lluny de l’impossible que diu l’article.
L’altre exemple és una mica més “puneyetero” perqu juga amb a manipular certs elements, diguem-ne certs, però no directament rel·lacionats amb el tema, per tal de portar al lector al terreny on l’escriptor vol.
s difícil el fet que pugui haver-hi vida intel·ligent en un altra planeta?
L’autor ens diu que és pràcticament impossible, usant una equació certa i correcta, però compte, que l’equació pretén calcular la possibilitat de que en algun altra planeta és produeixen el mateix número de casualitats/causalitats que s’han produït a la Terra i la probabilitat que hi hagi una espcie similar (o igual directament) a la nostra en algun altre lloc de l’Univers.
Tot i la immensitat de l’Univers aquesta probabilitat és propera a 0.
Deixeu-me que us expliqui d’una altra manera. A un home li toca la loteria, quantes probabilitats hi ha que a la setmana segent o en les posteriors li toqui a algú altre la loteria amb el mateix número? Molt poques, tot i així al llarg de ja centenars d’anys de Lotería Nacional, ha passat.
Però compte, i aquí rau la trampa, quantes probabilitats hi ha que a la setmana segent (que hi ha sorteig) a algú li toqui la loteria amb un altre número?
No cal dir que la possibilitat de vida és molt menor. Però l’Univers ofereix moltes més possibilitats que una loteria qualsevol. La nostra galàxia compta amb 100 bilions d’estrelles (i pel que sabem aquests càlculs es poden quedar molt curts, la nostra Via Lactea sembla ser un autntic monstre estel·lar), en un Univers, conegut, de 500 bilions de galàxies.
Pel que sabem, els sistemes solars similars al nostre, han de ser prou corrents. N’hem trobat tot i no comptar amb instruments adequats, molt abans del que hom s’aventurava a pensar. Sabem, també, que els sistemes binaris (o fins tot triples o quadrúples) poden sostenir planetes similars a la Terra, cosa que pensàvem era impossible degut a les interaccions gravitatòries d’aquests sistemes, i sabem que els ingredients de la vida i les condicions perqu aquesta és desenvolupi són genrics a tot l’Univers.
s doncs qestió de temps.
Però compte, molt de temps! L’Univers és un lloc molt gran, enorme, més gran del que ningú s’ha pogut imaginar mai (- Carl Sagan) i tot just hem donat la primera passa (i en el jardí de casa).
Sigui com sigui, la resposta només la trobarem aplicant el mtode que amb tant xit van utilitzar els nostres avantpassats: embarcant-nos en l’aventura del descobriment!