Filosofies “New Age”

No us perdeu aquest post!

Més clar us ho dic: són una enganyifa i que no serveixen més que per perdre el temps. Avui fins i tot a Boston Legal se’n burlaven, el personatge que interpreta William Shatner, s’ha passat tot l’episodi pensant en la Raquel Welch. Seguint, fil per randa, els preceptes del best seller “El secreto”. Sense éxit…

Publicat dins de Jo

Wimax

El GNU/Linux fa meravelles. I si no digueu-m’ho a mi i a l’enllaç de la Wimax que tinc a pagès.

Amb el firmware original del router Motorola, la Wimax amb prou feines si tirava (tinc l’enllaç a dos quilòmetres i mig) i molts cops era del tot impracticable, degut a la poca velocitat que n’obtenia.

Avui he baixat el router del teulat i l’he parxejat amb el DD-WRT (versió micro). L’he re-configurat i voilá!

Mireu les estadistiques ara! Si, el Linksys també te el DD-WRT. Amb el GNU/Linux no només podem allargar la vida dels nostres perifèrics (fins i tot aquells que han deixat de rebre suport per part del fabricant, com ara el WRT-54G versió 2.2) si no que fan més coses i millor del que ho feien originalment!

I apa! Ara ja podeu dir que estic grillat: tinc un GNU/Linux al terrat!

Publicat dins de Jo | Etiquetat com a

Un dia que passarà a l’història

El 11 del mes 11 del 2011, per primera vegada, un equip de científics internacional ha aconseguit trobar un mecanisme per emmagatzemar un qubit d’informació el temps suficient per a ser processat.

Entre 3/4 de segon i un segon.

La gran passa ha estat donada.

Perquè us feu una idea de la importància del fet. Us imagineu un ordinador de la mida d’un netbook, de prou feines un quilogram, amb una capacitat de processament inimaginable? Amb un disc d’emmagatzematge on cap tot Internet?

Doncs la nostra generació ho veurà. Haurem de seguir imaginant, però coses encara més increïbles.

Publicat dins de Jo

Dues notes d’optimisme

Fa temps, que no has sentit a parlar de les temibles fams de l’Àfrica. Però, has sentit a parlar del que està acabant amb elles? El Plumpy’nut?

Misterioses civilitzacions, que habitaven a l’Amazones, van desapàreixer abans de l’arribada dels espanyols. Els seus últims membres, foren anorreats i assimilats, per altres tribus o re-educats per misioners jesuïtes. El seu llegat no foren temples daurats i muntanyes d’or. Si no una cosa tan húmil i modesta que ens ha passat per alt durant 500 anys. La TPI, o Terra Preta (de Indio).

Publicat dins de Jo