La roda de la fortuna

La setmana passada va aparèixer al Barrapunto un post titulat "Me equivoqu© al estudiar Ingenier­a Inform¡tica". M’el vaig llegir i he estat reflexionant, no nom©s sobre el que hi diu, si no a m©s sobre d’altres aspectes que envolten el m³n de la informàtica i, algunes de, les mancances que hi podem observar, aqu­, en el nostre pa­s.

La programaci³ ©s un art i no una ciència. Això ©s quelcom que sembla que molts programadors no acaben de comprendre. I com a tot art no t© un reconeixement directe, el reconeixement, s­ ©s que n’hi ha, serà inevitablement subjectiu. Tota obra artistica ©s en menor o major mesura fruit d’un treball "amagat", veiem un "producte" un resultat de l’activitat artistica que ©s amb el que interactuem. Si no som coneixedors del procès que ha conduït a la creaci³ d’aquesta obra artistica, no serem capaços de valorar en la seva justa mesura la vàlua d’aquesta obra.

I n’es coneixedora la societat? La resposta ©s no. Com b© s’apunta en alguna de les respostes d’aquest post (el del Barrapunto), a la societat "no li importa". L’usuari informàtic s’ha acostumat a utilitzar un producte "acabat" desconeixent totalment el proc©s que ha conduit a la seva creaci³ i les grans productores de programari han fomentat aquest desconeixement tancant aquests productes i convertint-los en quelcom quimèric, fora de tot abast. Sempre explico l’anecdota d’aquells estudiants d’Ingenyeria de Sistemes que estudiaven el nucli d’un sistema operatiu sense haver-ne vist mai cap de real. Us pot donar una idea de fins on haviem arribat i per on va començar aquest proc©s de degradaci³ professional que vivim ara.

L’informàtic, especialment el programador, ©s un ©sser introvertit, timid, poc acostumat a protestar. Fixeu-vos en quantes respostes a aquest post (el del Barrapunto) tenen un to conformista, la situaci³ ©s la que hi ha i aix­ ho hem d’acceptar…

Jo dic no. Jo m’he plantejat tamb© aquesta pregunta i la meva resposta ©s no, no em vaig equivocar a l’hora de dedicar la meva vida al m³n de la informàtica.

M’ha donat la possibilitat d’assistir als inicis de una revoluci³ que transformarà les nostres vides com ben poques ho han fet al llarg de la història del home.

Però abans, com podem combatre la situaci³ en la que ens hem i han anat ficant els ultims anys? Amb coneixement. Coneixement que neix de l’educaci³. A les escoles ©s normal que s’ensenyi als nens a pintar, no per què ©s converteixen en el següent Picasso o Dali, si no per que disposin dels coneixements necessaris per valorar una obra pictorica.

Per què no fem el mateix en les classes d’informàtica? En lloc d’ensenyar eines inºtils, que ©s el que ©s fa ara, perdent el temps en ensenyar a utilitzar sol·lucions propietaries que hauràn canviat mil vegades quan el nen arribi a l’edat adulta. Els tanquem en sitges, per què no ensenyar-los els conceptes bàsics de la programaci³? No per buscar al pròxim Linus Torvalds, si no per donar-los aquests coneixements bàsics que els permetin valorar aquest procès artistic.

No ho fem per què la indºstria informàtica ens porta precisament en el sentit contrari. A aquesta indºstria antiga li "conv©" que l’usuari estigui el màxim de desinformat possible. Que els virus siguin "informàtics", que els ordinadors "©s pengin", em recorda m©s a una guerra de desinformaci³ destinada a allunyar al usuari final el màxim possible de l’autèntic origen dels seus problemes. La sabiduria popular t© una frase per definir aquesta estratègia que no t© res de moderna o innovadora: "mentre hi hagi burros els llestos aniran a cavall".

Però ha aparegut el programari lliure. O m©s ben dit ha re-nascut. Hi està aqu­ per trencar els esquemes que aquestes empreses "antigues" han construït i d’altres que no s³n exclusius d’aquestes empreses. Tenim doncs ara la possibilitat de formar i de formar des del coneixement pràctic, amb exemples reals. Podem donar la volta a tots aquests conceptes que ens han venut i descobrir un m³n que ens havia estat amagat. I ©s obligaci³ nostre, de nosaltres que som els primers exploradors d’aquest m³n nou, de dònar-lo a conèixer i explicar les meravelles que hi hem vist, que estem vivint. Som introvertits i de natura conformista, però haurem de trobar el cam­ cap a la reconversi³ per poder comunicar-ho a la resta de la societat.

A m©s estem just en el moment de "resistència". Estem en aquell moment en que aquesta indºstria "antiga" o "anterior" s’ha adonat de que està apunt de pasar-los i està posant en marxa tots els mecanismes que te al seu abast per impedir el canvi.

Deixeu-me però que torni al punt m©s important: estem assistint als inicis d’una revoluci³, no nom©s de cair© tècnic, si no politic, econòmic i sociologic.

En que consisteix aquesta revoluci³? Com podem preparar-nos per a afrontar-la amb el màxim de garanties (aqu­ ©s on entra l’educaci³ o ensenyament o com li digui el departament en qüesti³ ara mateix emoticon)? Aquestes son qüestions que us anir© explicant en m©s articles.

De moment podeu donar-li voltes a una paraula: sitja. s un concepte que ©s belluga des de fa uns 20 anys per alguns dels confins del m³n informàtic. Les sitges i el programari lliure, serà el t­tol del proper article d’aquesta sèrie.