Despullant a Israel

He rebut un correu d’un lector força indignat (miracle, miracle… tinc un lector. Coi, aneu a riure a una altra banda, és emocionant això de que algú em llegeixi!) per la secció de més avall on us explicava el fet de descobrir que era antisemita (irònicament parlant).

Primer de tot, crec que és pot fer ironia de tot. De fet moltes vegades s’ha de fer si és vol conservar un mínim d’integritat mental.

Anant al problema de fons i al títol. Sí, efectivament he despullat a Israel. Figurativament parlant és clar, els pudorosos us podeu quedar. Cal fer-ho ja que escoltant, veient i llegint les notícies d’aquest conflicte s’acaba un fent un embolic monumental. Que sí Israel i el Líban, que sí Israel, el Líban i Hezbol·là, que si tots els anteriors i els palestins, que sí els americans, que si Iran, que si Síria, que si dreta o d’esquerres, que si d’amunt o d’avall i alguns (els menys, per sort) que si religió i raça. Vaja que si patatim o si patatam, però sense aclarir l’arrel del conflicte.

I és fonamental comprendre els orígens d’aquest conflicte: un estat lliure i democràtic que respon a actes d’agressió i terror posant-se a la mateixa alçada d’aquells que els practiquen.

s poden fer molts comentaris i crítiques, constructives i destructives, a la frase anterior. Tots ells, però, ens allunyaran del problema de fons i de la solució.

Un estat lliure i democràtic no pot, de cap de les maneres, respondre a un atac que busca provocar el terror, combatent amb les mateixes tàctiques i armes que aquests agents del terror. Per qu? Doncs perqu en primer terme és desautoritza com a estat de dret i en segon terme perqu els agents del terror viuen i s’alimenten del terror. Vingui d’on vingui.

Endevineu quina organització, terrorista no ens enganyem, disfressada de ONG està finançant i reconstruint a tota pastilla el que l’exercit israelià ha destruït? Guanyant adeptes i seguidors per moments? Heus aquí el que ha aconseguit Israel, gana per avui i fam per demà. Heus aquí el que s’aconsegueix quan és prova d’eliminar el terror amb més terror i la violncia amb encara més violncia. Això és el que és guanya amb l’ull per ull i dent per dent, que acabi tothom cec i desdentat (gràcies Gandi, tu sí que eres un bon bromista).

Nota: Jo de vosaltres, veient la llumenera de polítics i camarilla adjacent que tenim, aniria començant a aprendre àrab.