Una història de superació (Martyn Bennett)

Suposo que no us sonarà de res el nom de Martyn Bennett. I si us dic que ha estat un dels més grans gaiters que mai han existit? Suposo que això tampoc ajuda gaire…
No us deixaré anar la història de la seva vida, per això ja teniu la Wikipedia, apart que tampoc em sembla interessant. El que de debò em sembla interessant és la història de com va viure la seva mort. El 1993 quan estava a punt de graduar-se a la Royal Scottish Academy of Music & Drama li van diagnosticar un càncer testicular. Tot i que això no és pot dir, ell va associar l’aparició d’aquest càncer a l’ambient opressiu que l’envoltava. Aquell ambient que no li deixava provar coses noves, experimentar i on s’havien de fer les coses d’una determinada manera simplement perqu algú ho deia. Algú que segurament ho havia escoltat d’algun altre algú que ho deia… i així fins a perdre’ns en l’origen dels temps.
Com de tots és sabut, només hi ha dos maneres d’afrontar la mort. La de la majoria, no pensar-hi i mantenir-se quan més lluny millor de la idea de la mort i l’altre, la d’afrontar-lo de cara, sense por. Tot plegat, no serveix de res tenir-li por. Provar de fugir-ne tampoc.
I això últim feu en Martyn, perqu que coi? Mort, per mort no hi ha res a perdre!
I no només va trencar tots els corses que el lligaven a ell. Si no tots els que lligaven a la música tradicional escocesa.
Va viure força més que el que els metges li havien pronosticat (va morir a principis del 2005) després d’haver tret uns quants àlbums on va tocar la gaita com ningú ho havia fet abans que ell i sense cap complex.
Aquella mateixa primavera la Royal Scottish Academy of Music & Drama li va concedir el Doctorat, el primer de la seva història a títol pòstum.
Recentment s’ha creat el fons Martyn Bennett per ajudar a que tots els joves músics del món puguin tocar la seva música com vulguin. Amb guies però sense guions. ;)
[SWF]http://www.youtube.com/v/2tpXzWPlqu8, 425, 350[/SWF]
El vídeo l’he tret d’aquí.