Quan era petit…

… tenia un somni.

El de posar-me a caminar en direcció sud. Fins arribar al mar.

Llavors em desplaçaria un metre cap a l’oest i aniria cap al nord. Fins arribar al mar.

I així un cop i un altre cop.

Pel camí ho miraria tot. Cada pedra, cada arbre, cada bri d’herba, els núvols del Cel… Saludaria a cada persona que em trobés pel camí. Els preguntaria el seu nom i quins somnis tenien.

Coneixeria a tothom i ho veuria tot o gairebé.

Vaig fer números i em vaig adonar que amb una vida no en tindria prou per complir el meu somni. I pitjor encara. Amb el temps invertit, quan arribes al final, hauria de tornar a començar; doncs moltes coses haurien canviat.

Tot i així, tossut com sóc, miro de complir una mica d’aquest somni tots els dies.