abcfoto Imatges i lletres per a tothom — Programari lliure, perquè?

Ben sovint, quan algú sent a parlar de LinuX, de programari lliure i de codi obert li pica el cuc de la curiositat i llavors indaga, pregunta, cerca i acaba topant amb algú que ja porta un temps en aquest món. Els dubtes acostumen a anar a cabassos, les preguntes, com és lògic, no estan gaire estructurades i, massa sovint, nosaltres pretenem posar al dia el nostre interlocutor amb una xerrada de mitja hora. Parlem de GPL, de les diferents distribucions del nostre sistema preferit, d’entorns gràfics, de gestors de finestres, de que no hem de dir Linux, sinó GNU/Linux … en definitiva, li inflem el cap fins a uns límits que poden facilitar un col·lapse neuronal. Que pallisses que som alguns!…

Sembla que haguem oblidat com vàrem començar nosaltres, ho veiem com si fos la prehistòria, quan en la majoria de casos estem parlant, com a molt, de tres o quatre anys. Els inicis son durs, però costa fer memòria, sabem que val la pena l’esforç i per això ens sap greu que el nostre interlocutor no pugui gaudir de tot allò de que nosaltres gaudim. Ens sap greu que s’hagi de preocupar pel seu ordinador, enlloc de fer-lo servir, ens sap greu que s’hagi de sentir angoixat perquè no entén res de les llicències dels programes que fa servir, ens sap greu que es senti estafat quan ha comprat un programa que li ha costat una pasta i l’ordinador li diu que no el pot usar, simplement perquè ha tingut una avaria i li han canviat unes peces de la màquina.

Llavors, amb la millor de les intencions, ataquem, emprenyem i maregem al personal. És una reacció visceral, no ho podem evitar, però el perill de tot plegat és que el nostre interlocutor acabi passant del tema i es resigni patint com fins ara i renovant el seu sistema un cop més quan des de Redmond li diguin que el nou sistema serà molt millor, amb menys problemes, més bonic i elegant que el que té a la seva màquina. Llavors pagarà un altre cop, la seva impressora deixarà de funcionar màgicament, el seu ordinador serà molt més lent que abans i haurà de fer un curset per entendre una mica què ha canviat de tot plegat.

Però, en el fons, la qüestió no és tan complexa com sembla, i a la vegada molt més difícil del que podem pensar, l’elecció de la que estem parlant és, simplement, escollir entre la llibertat i la presó. A la presó el menjar és gratuït, l’ordre garantit, el llit no es paga i si, a sobre, les nostres preferències sexuals coincideixen amb el sexe dels companys, llavors pot ser el paradís …

Per algun motiu que s’escapa a la meva raó, la majoria preferim la llibertat, malgrat calgui lluitar per viure, malgrat el risc, malgrat la violència de l’exterior, malgrat les tempestes, el preu de les coses, les manipulacions i els xantatges, malgrat la por i la inseguretat, malgrat tot, la llibertat no ens sembla mai prou cara, mai prou difícil, mai prou incòmode.

Simplement volem que la nostra màquina faci allò que volem que faci. Volem saber com s’ho munta, volem passar-li a l’amic aquell programa que tan ens agrada i tan útil trobem, sense que això pugui ser considerat un delicte, com li passem la recepte de l’ànec amb peres, o li deixem el darrer llibre que ens ha frapat, volem no haver de pagar per provar si un determinat programa ens és útil o no, volem poder afegir a aquell programa una prestació que ens sembla obvia però que no vé de sèrie. No volem haver d’escollir entre pagar o robar, preferim regalar i agafar allò que ens cal i, si ens és útil, no ens ha de ser tan difícil compensar amb algun euro a qui ha estat treballant per a fer-nos la vida més fàcil.

L’alternativa a la nostra alternativa és fosca. Imagineu per un moment que no poguéssim saber que la força d’atracció de la gravetat és directament proporcional a la massa i inversament proporcional al quadrat de la distància sense pagar unes patents, i que si això ho ensenyéssim a la nostra veïna el fet pogués ser considerat com a delictiu. Aquest és el mon que ens espera si deixem morir el programari lliure. Un programa és una eina, un programa és una idea, el podem regalar sense que n’haguem de prescindir, no és com el cotxe o la tele, o el ronyó esquerra, no és material, és coneixement i ningú, repeteixo, ningú, té el dret de monopoli del coneixement. Aquesta és la nostra lluita, no importa gaire si el nostre programa és una mica més avançat o no, és lliure i pot créixer. Deixem que creixi, que es desenvolupi, que ningú freni el seu camí, a la fí fins i tot serà millor, segur!, i mentre tant, si més no, és el nostre!.

Salut i codi lliure

Pere

Evolución del crédito y morosidad siguen batiendo récords

Evolución del crédito y morosidad siguen batiendo récords

Tasa de Morosidad a noviembre 2012

De acuerdo a los datos publicados ayer por el Banco de España la tasa de morosidad de las instituciones de crédito españolas alcanzaron en noviembre el 11,38 por ciento, el nivel más alto del cual se tenga memoria. La cifra en morosidad, como ilustra la segunda gráfica, llega a los 191.630 millones de euros, una suma que triplica con creces la existente a noviembre de 2008 cuando la actual crisis estaba en sus fases iniciales.

Esta cifra representa un incremento con respecto al mes anterior de 2.012 millones de euros dado que en octubre la morosidad alcanzó los 189.618 millones de euros. La actual crisis bate récords mes a mes dado que se sigue alejando de la anterior marca histórica correspondiente a febrero de 1994 cuando alcanzó el récorde 9,15 por ciento.

Nivel de Morosidad a Noviembre 2012

Esta gráfica nos muestra que la morosidad se ha más que triplicado en cuatro años y que aún no tiene señas de detenerse producto del desempleo desbordante y de la recesión que está llegando a Alemania y a toda Europa. En los últimos 12 meses el nivel de morosidad pasó de 134.227 millones de euros a los 191.631 millones de euros, lo que representa un repunte de 42,75 por ciento.

Nivel de Crédito banca española a noviembre 2012

Esta gráfica muestra la evolución del crédito en los últimos 40 años y da cuenta cómo este se ha ido a pique producto de la crisis inmobiliaria. Nótese la brecha que se abre entre la generación de crédito (en descenso) y el aumento en la morosidad (en ascenso). Eso da cuenta de un sistema financiero paralizado, colapsado y en medio de una profunda trampa de liquidez.

Evolución del crédito a noviembre 2012

Una trampa de liquidez que confirma esta última gráfica con la caída en picado de la generación de crédito, un verdadero récord mundial. La banca no presta por la incertidumbre propia que encierra todo el sistama y su rol se hace cada vez más cuestionado en esta crisis financiera que cada día se enfrenta a nuevos focos de corrupción masiva y que con ello no hace más que ver muy lejano su término.

En El Blog Salmón | Morosidad banca española