Rashomn

Us torno a posar l’enllaç de Rashomn. s veu que els del Google no ho tenien massa clar si era o no de domini públic i com acostumen a fer disparen abans de preguntar.
Dirigida per Akira Kurosawa i protagonitzada per l’inigualable Toshir Mifune, Rashomn és la pel·lícula número 67 al top del IMDB.

Sort que encara queda gent que opina

Avui m’he aixecat amb una notícia esperançadora i és la de que encara queda gent amb criteri i que no té por d’expressar-lo.
Si no us creieu encara això de que hi hagi que pugui viure i conviure amb la podridura i la necrosis us recomano que feu ara mateix una sessió de zapping i que ho comproveu per vosaltres mateixos.
No només en Buenafuente opina. El president de la Junta d’Extremadura també ho ha fet avui mateix per recordar-no coses tan obvies com que compartir el coneixement és un deure moral i és lamenta dels 1200 milions d’euros que l’Administració Estatal és gasta cada any en llicncies de programari privatiu. Diners que naturalment és podrien destinar a d’altres despeses més urgents.
Com diu un ciutadà en un comentari d’avui mateix del diari El País (que mica en mica va descobrint que és això del programari lliure):

Llevo utilizando Ubuntu desde hace un año, hace un mes me volví a pasar a Windows por necesidad de emplear un programa que no estaba disponible en versión libre, y nada ha vuelto a ser lo mismo… Voy a volver a Linux porque estoy cansado de los cuelgues del ordenador, los fallos de seguridad, las “iniciativas” de windows, la ralentización del sistema… No entiendo porqué las administraciones públicas (salvo honrosas excepciones) MALGASTAN una ingente cantidad de dinero en licencias de Software propietario, cuando podrían migrar a sistemas libres y emplear el dinero “sobrante” en sanidad, educación, vivienda, programas sociales, investigación, becas, desarrollo sostenible, etc… Sin duda, hoy en día emplear Linux en casa es una decisión cómoda e inteligente, no hacerlo en la administración, un ejercicio de IRRESPONSABILIDAD.

Això que estan descobrint milers de ciutadans, empreses i institucions de l’estat diàriament és quelcom similar a la cincia ficció per la Generalitat.
Mentrestant els ciutadans, empreses i institucions que viuen al món real van per un altre camí.

Cap a on s’expandeix l’Administració Catalana (històries de l’Administració Tancada)

Avui han aparegut als mitjans de comunicació dues notícies que m’han colpit.
L’una, la desaparició de 4000 milions de dòlars en efectiu. Ep, que parlem de 363 tones de bitllets i això són uns quants tràilers carregats de bitllets.
L’altre la de cap a on s’expandeix l’Univers, que si fa no fa s’expandeix cap a enlloc que es on ara mateix ens volen fer creure que estan aquests 4000 milions, fent companyia a l’Administració Oberta i a tants d’altres projectes de la nostra estimada Generalitat. On hi podem trobar, en lloc preeminent presidint el regne del no res, la mateixa política envers les TIC d’aquesta.
Si heu llegit l’entrevista al nou secretari de la STSI que s’ha publicat a la revista del COEIC haureu pogut apreciar que la cosa no té vistes de canviar.
De moment el Vista no està traduït al català (com s’ho fan els de Microsoft per enredar la Generalitat un cop sí i un altre també?) i com que de respecte parlem l’altre actor privatiu ens té si fa no fa el mateix.

Programari Lliure? I ara. Però qui fa servir això? A que està en català? Si ens sona d’haver-hi fet alguna cosa (recordeu que estem en el regne del no res).

I així mentre que pel mateix Govern de l’estat, per la comunitat Autònoma d’Extremadura (poseu-hi un grapat més) i per tantes altres administracions el programari lliure es una realitat vàlida, aquí és quelcom a obviar.
I més aquí on el tema llengua hauria de ser el TEMA.
Però igual que amb la llengua el que prima aquí es fer polítiques de cara a la galeria. Allò tan català de qui dies passa anys empeny.
I seguim igual, produint informàtics de talla, pocs molt pocs, que es veuen obligats a fer les maletes i marxar per que aquí no poden fer res.
Seguim donant suport a empreses que ens xuclen la sang com vampirs i a canvi ens retornen indiferncia.
I seguim pregonant coses com l’Administració Oberta, però això sí oberta només per aquells que utilitzin determinat programari de determinada empresa. Força car tot sigui dit i tant dolent que és norma fer-ne burla.
I mentrestant l’Univers que es circumscriu al món real continua avançant i avui mateix Caja de Guadalajara i l’Exrcit Suec han anunciat la seva migració total cap a una plataforma lliure i d’estàndards oberts, però és clar no són casos que es puguin comparar amb el de la Generalitat.

Cap si pot comparar, la Generalitat és enorme, complexe, laberíntica… jo veient tot el que ha fet els últims anys m’inclino més a pensar que és com la paradoxa que resideix en el fons d’un forat negre.

Ja sabeu: el no res.

Aprenem?

O estem condemnats a repetir un i altre cop els mateixos errors?
Llegint el bloc Històries de la cincia, m’he fet creus de la similitud de les actituds i tàctiques que empra Microsoft amb el programari lliure i les que empraven els conductors de carruatges contra Stephenson i les primeres màquines de tren.
Al cap de poc més de cinquanta anys serien aquests últims els que abocarien tot d’acusacions absurdes sobre la naixent indústria automobilística. I és que el FUD sembla més vell del que em pensava…