No amb els meus diners

L’altre dia vaig ser testimoni d’una escena que em va fer sentir que encara hi som a temps de salvar el sentit comú.

A l’hora de pagar la visita del metge, em vaig topar amb un que és queixava que el tractament homeopàtic no li entrava per la mútua. Vaig sentir-me més que satisfet quan la persona encarregada de la caixa, li respongué que: “les mútues només paguen els tractaments que demostren la seva eficàcia”.

Per fi!!! Una mica de seny.

Que cadascú llenci els seus diners amb el que els sembli. Però els diners de tots, que vagin només a parar al que sabem que funciona.

No us perdeu aquests dos articles: 51 facts about homeophaty i No es posible una teoría del todo.

Publicat dins de Jo

Quan era petit…

… tenia un somni.

El de posar-me a caminar en direcció sud. Fins arribar al mar.

Llavors em desplaçaria un metre cap a l’oest i aniria cap al nord. Fins arribar al mar.

I així un cop i un altre cop.

Pel camí ho miraria tot. Cada pedra, cada arbre, cada bri d’herba, els núvols del Cel… Saludaria a cada persona que em trobés pel camí. Els preguntaria el seu nom i quins somnis tenien.

Coneixeria a tothom i ho veuria tot o gairebé.

Vaig fer números i em vaig adonar que amb una vida no en tindria prou per complir el meu somni. I pitjor encara. Amb el temps invertit, quan arribes al final, hauria de tornar a començar; doncs moltes coses haurien canviat.

Tot i així, tossut com sóc, miro de complir una mica d’aquest somni tots els dies.