About The Stranger – Sobre El Extraño.

Luego de leer el guión la primera cosa que la pregunté a Ethan y Joel fue que pintaba mi personaje en la película. Fue así, sí; puedo jurarlo.
Quiero decir, un hombre de campo, un cowboy, que se sienta en la mesa del bar de una bolera, escucha atentamente todo aquello que se le dice con una media sonrisa en los labios. Luego con semblante burlón le dice a su interlocutor eh, tomatelo con calma o cuidate.
Confieso que acepte por el dinero. ¿No hay nada de malo en ello, no?
Fue al final de mis días de rodaje que Ethan se me acerco y me dio una frase, para mi última conversación con el personaje de Jeff y me dijo, termina la conversación cómo siempre y luego dirige tu mirada directamente a la cámara y suelta esto.
Y ahí estaba, la frase que ya ha pasado a la historia: El chico de ciudad está de acuerdo. [sonrisa socarrona] No sé que creéis. pero a mi me tranquiliza. Es bueno saber que está ahí fuera, tomandoselo con calma, por todos vosotros pecadores. No digáis nada pero seguro que llega a la final.
Y ahí comprendí.
Ese extraño no es más que ese hombre de sentimientos sencillos, que busca la verdad sentado en un rincón y abriendo bien los ojos. Aquél a quien está búsqueda le ha imbuido de esa sabiduría que con el paso de los años alarga la vida en lugar de acortarla. El que siempre sonríe cómo si conociera algún secreto de la vida que los demás desconocemos o quizás el secreto mismo de la vida. El que a pesar de todo ello tiene unos ojos profundos y tristes porqué en el momento de huir no lo hizo y pago el precio del dolor. Prudente.
Joel me lo resumió así: Mira al final esté no es más que un mundo de locos. El Extraño resulta así porqué es el único realmente cuerdo. Y por eso tiene que aparecer en está película. ¿Cómo sabrías si no que el resto de personajes están locos?

Sam Elliot – The Big Lebowski

NOTA: Si no heu entés res, mireu-vos la pel·lícula. ;)

LinuxMCE

LinuxMCE és un afegit per la Kubuntu que la converteix en un “media center“. Bé dir-ne “media center” jo diria que és pràcticament un insult, perqu fa coses que fan morir d’enveja a qualsevol altre “media center“.
El que més m’agrada és que puc fer-la anar amb el mòbil (o els més xulos dels meus amics amb un Nokia 770, el més de tots amb la 770 i el N800 xD). I direu perqu? Doncs és molt senzill.
Via bluetooth és comunica amb el l’ordinador on tinc el LinuxMCE (un Mac mini) i un cop entrat el meu codi, que identifica a prop de quin televisor estic em posa el programa que, almenys en teoria, més m’agrada de tots els canals que té disponibles. A l’Amarok és va aprenent quins són els programes que més m’agraden.
De moment l’he provat amb el sintonitzador DVB-T (Hauppage) que tinc i estic per comprar-me un sintonitzador DVB-S perqu els canals de la TDT són una caca, amb perdo.
Aquí podeu veure quina cara fa i us podeu descarregar el DVD des d’aquí.
Només em queda per dir que l’autor està col·laborant estretament en la integració i desenvolupament del Plasma amb les futures versions del LinuxMCE. Us ho imagineu al vostre televisor? ;)

Ha mort la tecnologia a la cultura?

Tot i que és veritat que molta gent ho creu, jo crec que la tecnologia no fa més que fer més fàcil l’accés de la cultura a la gent, o almenys, ho possibilita. Pensem un moment en Gutenberg i l’impremta. Si no hagués estat per aquesta evolució tecnològica, els llibres encara serien quelcom de rar i, sobretot, car. Fora de l’abast del comú dels mortals.
s dons la tecnologia quelcom de bo per la cultura? Em sento temptat a dir que si, però tampoc seria cert.
Pensem un moment amb tecnologies com ara el DRM que pretenen (i ho aconsegueixen) limitar l’accés als bens culturals.
I és que de fet, la tecnologia, no és res més que una eina. I nosaltres som els responsables de l’ús d’aquesta eina.
Es el llop ferotge? Es la guineu astuta? Es la serp traïdora? La resposta hauria d’ésser, per lògica, que no a les tres preguntes.
Doncs les tres qualitats, que us he enumerat, son qualitats humanes. Depenen de cert grau d’intel·ligncia. I fins allà on sabem aquests animals els manca la suficient com per poder ser cap de les tres coses.
Es la tecnologia bona? Es dolenta? Tampoc ho podem dir, ja que com en els exemples anteriors son també qualitats humanes, no qualitat pròpies d’objectes o eines.
Som nosaltres els que ens hem de declarar responsables de la mort de la cultura. Qui ha mort a la cultura? Si és certa aquesta afirmació, és l’home que l’ha mort. I l’home és qui té al seu abast de ressuscitar-la.
Abans de res, no vull que us penseu que sóc cap geni o cap boig (o potser sí), tot el que he escrit i escric, no és més que una amalgama de retalls de la saviesa de molts, que han pensat i escrit abans que jo. Sóc el responsable d’haver enganxat tots aquests fragments. De ben segur que no amb l’ordre que els pertocava.
Però si penseu, tal com pensava Fray Bartolomé de las Casas, que el món es com el fem cada dia; que som nosaltres els responsables d’haver mort la cultura. Fem quelcom més que amagar el cap sota l’ala o mirar-nos al mirall declarant-nos culpables.
La cultura no és quelcom viu, és quelcom que depn de la vida! I mentre aquesta campi per aquí hi haurà la possibilitat de que també hi hagi cultura.

Mentre quedi algú que digui, les coses són així, però poden ser millor! Mentre això passi hi haurà cultura.
Si la cultura té algun enemic, real, aquest és el conformisme.
Deixeu-me que us recordi amb quina certesa més absoluta ens deia Kissinger que el comunisme era quelcom que duraria segles, mil·lennis i que el món occidental si hauria d’acostumar, que no quedava més remei, que les coses eren així.
I sí, així eren les coses, però així no són ara.
Ha mort la tecnologia a la cultura? No, de cap de les maneres!
Els inconformistes: viuen. ;)